Un canvi necessari per a totes i una oportunitat

Passa amb l’aigua de l’aixeta, que no sabem gaire d’on ve, però que assumim que és infinita: sempre que l’hem obert, raja. De tant en tant, un canvi que sacsegi aquests fonaments és necessari perquè l’aixeta segueixi rajant.

En Marc ja feia uns temps que ens avisava de que tard o d’hora marxaria, i de que, per molt que estimés la Fundació Emys amb tota la seva ànima, seria positiu per la Fundació i també per a ell un relleu en la direcció. Mai ens el vam prendre gaire seriosament, perquè sempre venia amb empenta renovada, amb una energia que ens desbordava, amb idees noves que ningú encara no veia: l’aixeta que sempre rajava. Ens embarcava en iniciatives que, no només ens duien a bon port, sinó que ens posicionaven com a pioners a nivell de comarca i país. Però totes les coses tenen un principi i un fi, i en Marc té un llarg camí per recórrer.

La meva història a Fundació Emys va començar de manera semblant a la de qui avui marxa. Jo estava acabant el doctorat en ecologia al CREAF el 2015, i en Marc em va trucar per si m’interessava cobrir una plaça de tècnic de conservació. Em va fer una il·lusió enorme, però no va ser possible perquè jo havia d’acabar el meu cicle. De totes maneres, em vaig comprometre a fer de voluntari des de llavors, perquè m’interessava moltíssim el que es feia en aquesta entitat. Un cop acabat el doctorat, vaig poder entrar-hi com a responsable de gestió agrària i forestal sostenible, el 2017.

La Fundació Emys tenia el que estava buscant: fonaments científics i molta acció. Necessitem la ciència per entendre el món, però això no és suficient. Cal que algú actuï segons el millor coneixement disponible. De la Fundació n’esperava unes coses, però n’hi vaig trobar moltes més: totes molt diferents entre si, però sempre relligades pel respecte a la natura, un arrelament profund al territori i les seves persones i una motivació i una capacitat de treball que, fins aquell moment, jo encara no havia vist enlloc més.

En l’actual situació de canvi, tot l’equip ha fet un pas endavant, cadascú assumint noves responsabilitats amb motivació i energia, fet que és immillorable. He de dir que mai m’havia pensat a mi mateix com la persona que dirigiria l’entitat, però el context i les converses amb les companyes em convencen d’assumir aquest repte. Jo confio plenament en l’equip que formem, i per tant sé que entre totes ho podrem fer. Només puc dir que ho agafo amb la màxima motivació i compromís, tot i ser plenament conscient de que la situació no és fàcil. Però els canvis generen oportunitats de millorar i repensar-nos,  per construir i seguir endavant amb l’entitat que volem.

La situació que ara patim com a societat és en bona part el resultat de la degradació ambiental. Sortosament, hem pogut veure com la Covid-19 ens ha reforçat inesperadament en diversos aspectes com a entitat, perquè la gent del territori ha vist més clar que mai que el respecte per la natura és i serà sempre la decisió correcta i han redoblat la confiança en nosaltres. Per tant, confiem nosaltres també en la intel·ligència col·lectiva de la ciutadania, les entitats companyes i la societat en general per tirar endavant plegats els nostres projectes i idees.

Tal com diu en Marc, l’entitat es troba actualment en una etapa semblant a una adultesa primerenca. En els últims anys ha fet una estirada enorme, que l’ha portat de la infància a l’adolescència, però ara toca créixer d’una altra manera: ara toca madurar. Toca demostrar que Fundació Emys no és una excepció pròpia d’unes circumstàncies i unes persones concretes, sinó que ha vingut per quedar-se. I comptem amb tots vosaltres per aconseguir-ho. Endavant!